Salta al contingut principal

Foc al cos (Tribut a Sau)

Et pots quedar al meu costat
si no parles de calor
(...)
Sensual i experta, estranya i perversa
portes el foc en el cos

Sé que tinc la nit guanyada
sé que en qualsevol racó
d´ara fins la matinada
lleparé la melmelada
del teu cos

M´has deixat el cos mullat
viciós i ple de suor
(...)

Sensual i experta, estranya i perversa
no vull que te´n vagis, vull menjar-te els llavis
vull viure de pressa abans que s´acabi
deixa córrer el foc pel cos.



Comentaris

mar ha dit…
aquesta cançó em parla de ritme, d'intensitat, de fogositat,... paraules que no deixen indiferent a ningú...
Segur que a tots ens susciten escenes viscudes i ens suggereixen nous escenaris per viure.

Bon cap de setmana!
òscar ha dit…
tinc perfectament present la cançó tot i no ser una de les clàssiques de sau. curiós.

curiós que també tingui gravada al cap aquella del a qui pertany, a qui pertanyyyyy ...
Etèria ha dit…
Ostres que gran m'he fet, jajaja. Aquest vídeo de Sau es per commemorar els 15 anys d'Amnistia a Catalunya i parlem de 1993, jo sóc un dels caparronets que hi han perduts per allí.

La cançó, irrepetible i amb ganxo, com ells.

Petonets
Anònim ha dit…
Que letra, que cancion, que bonita...
Me encanta.
Mar: Exactament. Tot així de sintetitzat.

Òscar: El lema A qui pertany és encomanadís.

Belita: Quina gràcia, un dels caparronets.

Teresa: És fantàstica.
Guspira ha dit…
T'imagines que la persona que et desperta "aquell foc al cos" et diu tot mirant-te als ulls: - no vull que te'n vagis, vull menjar-te els llavis...
Uffff jo ja m'ho he imaginat! :)
M'encanta la cançó, m'encanta Sau, m'encantava el Sabater...
Si t'ho imagines, estàs perdut/perduda...

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Confessió

Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...

Fantasia inconfessable

Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.