Salta al contingut principal

Petits grans plaers (V)

Delicadament,
Com si fossin peces de fràgil cristall,
Ajustes la roba interior al teu cos.
Primer les calcetes.
Després els sostenidors.
Ritual que es repeteix cada dia,
I que m’embriaga, del llit estant,
Amb un ull mig cluc.
Noto com la teva mà repassa
Tots els detalls
I no deixa cap plec a l’atzar.

Peces d’un trencaclosques
Perfecte.
Erotisme que em bressola
En el somnieig.

Comentaris

mar ha dit…
Espiar actes quotidians... Sentir-se observada i acurar els moviments per fer-los més sensuals... en un acte de provocació conscient però alhora amb naturalitat, ingènuament, amb dolenteria,...

Un Petit Gran plaer jugar a seduir cada dia...
Baile Antiguo ha dit…
Sí que es erótico, sí.
Rita ha dit…
Tot un plaer sentir-se així d'observada...
Mar: Aquest és el joc: el de la seducció i de la provocació, d'una banda; el de l'admiració i el desig de l'altra.

Abriéndome: És clar que és eròtic. / Claro que es erótico.

Rita: I un plaer ésser-ne observador.
bimbonocilla ha dit…
Hola!
ei.. ja poc vaig postejar una cosa semblant! :)
Anònim ha dit…
Un momento erotico , si...sobre todo si te observan,es mas yo personalmente, creo que aun tardo mas en colocar esas piezas de ropa...
Guspira ha dit…
La vida és un espectacle, ple de petits moments saborosos com aquest...

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Confessió

Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...

Fantasia inconfessable

Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.