Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...
Comentaris
Les teves paraules m'emboiren els sentits de plaers exquisits. I com diuen els teus versos, quan em passa això, perdo la noció del temps...
Magnífic!
amb tots els ufffsss que calguin...
Sincerament és per perdre tots els papers i el món de vista...
Ens tens ben "enganxadetes" eh? amb aquests petits grans plaers!
Llegeixo, llegeixo i rellegeixo i cada cop em recorre un calfred per tot el cos... aquestes paraules reviuen intensament moments màgics...
ufff!
Rita: N'afegeixo un de més, encara. Ufffffffffff!
Mar: Són aquests moments màgics que fan que tot se'ns remogui, que tot se'ns acceleri. M'encanta tenir-vos enganxadetes, com si fos una droga.
Lydia: No tiene precio.
Ballarinadeplom: Gràcies i ufffs...
Abriéndome: T'ho preguntes? Pensa que es pot llegir de dues maneres, amb dues veus diferents... / Te lo preguntas? Piensa que se puede leer de dos maneras, con dos voces diferentes...