Salta al contingut principal

Petits grans plaers (VI)

Sentir els llavis sobre el meu sexe.
Perdut el referent temporal, l’espacial.
La teva llengua explora
Tots els racons,
Amatent a les batzegades de plaer.

Em mires i em perdo
En els teus ulls felins,
Mirada lasciva
Que em recorre l’espinada.

Comentaris

Guspira ha dit…
Ufff ufff ufff i requeteufff!

Les teves paraules m'emboiren els sentits de plaers exquisits. I com diuen els teus versos, quan em passa això, perdo la noció del temps...
Magnífic!
Rita ha dit…
Un parell d'ufffs més... ;-)
mar ha dit…
M'hi afegeixo...
amb tots els ufffsss que calguin...
Sincerament és per perdre tots els papers i el món de vista...
Ens tens ben "enganxadetes" eh? amb aquests petits grans plaers!
Llegeixo, llegeixo i rellegeixo i cada cop em recorre un calfred per tot el cos... aquestes paraules reviuen intensament moments màgics...
Lydia ha dit…
El placer de una mirada lasciva y hambrienta...
Ballarinadeplom ha dit…
com sempre...felicitats!
ufff!
Baile Antiguo ha dit…
Siempre me he preguntado cómo será eso...
Guspira: Uff... En aquestes situacions és fàcil perdre la noció del temps i de l'espai... Un plaer difícil de descriure, desitjós de viure i reviure...

Rita: N'afegeixo un de més, encara. Ufffffffffff!

Mar: Són aquests moments màgics que fan que tot se'ns remogui, que tot se'ns acceleri. M'encanta tenir-vos enganxadetes, com si fos una droga.

Lydia: No tiene precio.

Ballarinadeplom: Gràcies i ufffs...

Abriéndome: T'ho preguntes? Pensa que es pot llegir de dues maneres, amb dues veus diferents... / Te lo preguntas? Piensa que se puede leer de dos maneras, con dos voces diferentes...

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Confessió

Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...

Ortus

L'ocàs ha tornat ortus. Amb una lentitut deliciosa, però que m'ha cegat els ulls, curulls de llàgrimes amb la llum que ho omple tot i asseca la tristesa. Les formes es tornen a dibuixar. Allà llunyà veus que és pròxim. Tot és com era abans però res no és igual. Sóc el mateix que era abans però ja no ho sóc. L'albada m'abraça amb la seva calidesa.