Salta al contingut principal

Rajos de sol

Imatge
Escrita per
Rajos de sol acaronen mon cos.
Las, ingràvid,
S’hi passegen a pleret.
Filant a l’atzar
Camins invisible,
Només perceptibles
Pell endins.

Rajos de sol que travessen
Blaus marins,
Que tornen ses algues verdes
Al punt de mitjanit.

Rajos de sol estimen mon cos,
Amb la melodia embriagadora
Atàvica, de les onades.
Balanceig interminable
Que bressola i ondula
Els teus besos.

Rajos de sol que travessen
Blaus marins,
Que fan cantar ses sirenes,
A milers de quilòmetres d’aquí.

Rajos de sol que colren ma pell,
Embat imperceptible
D’una energia positiva.,
Nèctar de vida,
Escalf com tos besos.

Rajos de sol que travessen
Blaus marins,
I perlen la mar
De milers d’estrelles brillants.
I el meu cos de desig desmesurat.


(A J. M. Oliver)

Comentaris

Lydia ha dit…
Los rayos del sol que se reflejan en unos ojos y los hacen cobrar vida, reflejando el alma...
16 de febrer del 2009, a les 23:26
El Company de Venus ha dit…
Lydia: Els rajos de sol són poderosos, guaridors, energètics.
17 de febrer del 2009, a les 8:45
polaroid mental ha dit…
el sol i el mar
una combinació perfecte!

meravellós poema!
18 de febrer del 2009, a les 8:28
El Company de Venus ha dit…
Polaroid mental: Tota la raó: Sol i mar són la combinació perfecta.
Gràcies per l'elogi.
23 de febrer del 2009, a les 8:41
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Escrita per
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
17 comentaris
Més informació

Confessió

Escrita per
Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...
24 comentaris
Més informació

Fantasia inconfessable

Escrita per
Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.
17 comentaris
Més informació