Salta al contingut principal

Petits grans plaers (XI)


Cau la pluja sobre els teus cabells.
Delicada, com si no gosés amarar-los,
Temerosa del teu enuig.

Molls com després d’una dutxa,
Ploren sobre la teva espatlla.
Et passes la mà pel cap,
Amb delicadesa, com si no volguessis trencar
Aquest oasi d’erotisme que observo.

Comentaris

Guspira ha dit…
M'he imaginat la sensació que tinc quan els meus cabells xops regalimen sobre l'esquena i la van deixant mullada. A l'estiu m'agrada tenir aquesta sensació... A l'hivern no que fa fred!!! A l'hivern me'ls embolico amb la tovallola a mode de turbant. També és sensual, no? :)

Saps? M'imagino la vida a través dels teus ulls i sí que hi veig un oasi d'erotisme...
Una abraçada!
mar ha dit…
bonica imatge...
gotes que dibuixen camins d'aigua damunt la pell...
capricioses...
lliures però amb destins coneguts...
Albanta ha dit…
L'erotisme està en els ulls que miren... Crec que ets capaç de veure en cada petit detall, en cada gest, en cada racó la sensualitat de la vida... i així crees el teu oasis...i ens ho transmets als que et llegim.
M'agrada, m'agrada molt
Guspira: I tant, molt de sensual, la del turbant al cap, amb el coll ben atractiu.

Mar: Atrets per la llei de la gravetat.

Albanta: Gràcies per l'elogi. Exagerat, sens dubte.

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Confessió

Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...

Fantasia inconfessable

Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.