Salta al contingut principal

Petits grans plaers (XV)


Resseguir amb la mirada
L’estela que deixes al teu pas.

Olorar l’aroma
Del teu perfum,
Que resta en l’ambient al teu pas.

Tocar amb el capciró dels dits
Els àtoms i mol·lècules
Que has desplaçat al teu pas.

Amarats de tu.

Comentaris

maria ha dit…
Bonica poesia.
A mi em passa el mateix quan veig un home guapo.
Rita ha dit…
Que n'és d'important tenir aquesta sensibilitat...

Et felicito, ets molt generós! :-)
mar ha dit…
amarat d'estimació...
Maria: Gràcies. És una sensació molt bonica i agradable. I més girar-se i seguir-ne l'estela amb la vista.

Rita: Gràcies. Sí que és important, sí.

Mar: Molt.
Guspira ha dit…
Esperar el moment de poder somiar amb els ulls ben oberts...Amatent a qualsevol sensació despresa...
Sí senyor! un gran plaer...
Albanta ha dit…
Company... breu i bonic... Amarats de tu!!
RaT ha dit…
vé a ser el mateix... tu dit de manera MOLT més tendre, més maca. Felicitats!
Albanda: Gràcies.

La RaTeta Miquey: Benvinguda. Si és que la primavera, el que dic...

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Confessió

Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...

Fantasia inconfessable

Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.