Tanques els ulls.
Massa imprecís per recordar-ho.
El buit de la memòria
Després que el vodka i el vi i tot
Formategés el teu disc dur.
La teva nit és una tabula rasa.
Vius atrapada en un passat indefinit,
Un passat sense records.
Només aquest mall que et colpeja
Els sentits,
Que t’atrapa en aquests llençols
Amarats de tu.
Només de tu.
El buit al teu costat
És la prova del fracàs.
La manca d’un cos
És la pitjor de les derrotes.
Només la soledat
Et vindrà a dir bon dia,
Sense artificis,
Sense gestos manyacs.
Sense un suc de taronja i unes torrades,
Sense un despertar dolç,
Bàlsam contra la decepció.
Maldes per aixecar-te,
Però ni tan sols pot girar-te.
El teu far és el sostre.
Un sostre que oscil•la
Al ritme de la teva respiració,
Que voldries agitada,
Però que amb prou feines
Manté una cadència regular.
Estirada, nua, ofereixes
El teu cos a la soledat
Que et ve a buscar,
Que t’acotxa en sos braços,
Que et besa i et desperta els sentits,
Adormits pel vodka, i el vi, i tot.
Que et busca i et troba.
Comentaris