Salta al contingut principal

Vidre fosc

Imatge
Escrita per

A través del vidre fumat
Et contemplo
Sense que em vegis.
Els detalls del teu cos
Em retornen
Desdibuixats
Però prou nítids
Com per descobrir
El teu pit.
Insinuat tènuement
En l’angle recte
Que formen el teu braç
I el teu cos.

Un petit tresor al descobert.

Comentaris

polaroid mental ha dit…
certament les ulleres de sol
son un bon escut per descobrir
els detalls més deliciosos
19 de juny del 2009, a les 15:56
maria ha dit…
Molt bonica...és cert que amb les ulleres pots arribar a descobrir moltes coses, sense que es noti que estàs observant.
19 de juny del 2009, a les 16:54
Lydia ha dit…
Tesoros escondidos que se convierten en doblemente interesantes...
19 de juny del 2009, a les 19:00
mar ha dit…
com ho saps que no et veu?
potser ho sap i es deixa contemplar...
potser li agrada que la miris...
19 de juny del 2009, a les 22:59
Anònim ha dit…
Jo contemplo el vi d'aquesta manera, a través del vidre de l'ampolla...
I no tinc cap anhel, ni tampoc tinc cap desig que mori en el meu paladar...

Són els meus ulls els qui fan alhora de tomba i de matriu.

Onzembre.
20 de juny del 2009, a les 5:58
El Company de Venus ha dit…
Polaroid: Saps? En realitat, no eren unes ulleres de sol, en el que pensava. Sinó en un vidre fosc que reflectia, com si fos un mirall, un cos. Però també serveix la imatge de les ulleres de sol. Gràcies.

Maria: Gràcies. És la millor manera que els ulls passin desapercebuts.

Lydia: Por supuesto.

Mar: Això també és cert. Sempre pots preguntar-ho...

Anònim Onzembre: ulls que fan alhora de tomba i de matriu. Una imatge sensacional.
23 de juny del 2009, a les 12:08
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Escrita per
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
17 comentaris
Més informació

Ortus

Escrita per
L'ocàs ha tornat ortus. Amb una lentitut deliciosa, però que m'ha cegat els ulls, curulls de llàgrimes amb la llum que ho omple tot i asseca la tristesa. Les formes es tornen a dibuixar. Allà llunyà veus que és pròxim. Tot és com era abans però res no és igual. Sóc el mateix que era abans però ja no ho sóc. L'albada m'abraça amb la seva calidesa.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Fantasia inconfessable

Escrita per
Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.
17 comentaris
Més informació