Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...
Comentaris
son un bon escut per descobrir
els detalls més deliciosos
potser ho sap i es deixa contemplar...
potser li agrada que la miris...
I no tinc cap anhel, ni tampoc tinc cap desig que mori en el meu paladar...
Són els meus ulls els qui fan alhora de tomba i de matriu.
Onzembre.
Maria: Gràcies. És la millor manera que els ulls passin desapercebuts.
Lydia: Por supuesto.
Mar: Això també és cert. Sempre pots preguntar-ho...
Anònim Onzembre: ulls que fan alhora de tomba i de matriu. Una imatge sensacional.