Aquesta nit m’has regalat
Una simfonia de colors
Una espiral cromàtica
Cada volta que tancava els ulls.
Aquesta nit he vist les estrelles
Que voleiaven el meu cap
I el meu cos, las, indefens
Als teus embats de desig.
Aquesta nit has creat
Un univers irreal, oníric,
Al meu interior.
Abstraccions cristal·litzades a la retina
Com els efecte d’una estranya droga.
Aquesta nit m’ha lliurat
Sense temença a la passió
I tot de formes estranyes en moviment
S’han instal·lat al meu cap.
Aquesta llarga nit que s’ha fet curta
Ens hem estimat:
Amb la llibertat dels amants,
Amb l’explossió dels cossos,
Amb la màgia que ens envolta.
7 comentaris:
caram company!
quin mar de sensacions viscudes i gaudides en una sola nit...
deu haver estat ben especial, no?
felicitats!
petons
Company, ets únic per expressar els sentiments. Sols qui ho viu realment pot descriure tanta passió...
Sort i que dure per sempre així. És fantàstic!!
Aquesta nit, por lo poco que he podido descifrar, fue la hostia, ¿no?
benvingut! ja et trobava a faltar! i quin començament de temporada!!
Mar: Ha estat una nit ben i ben especial... A voltes penso si en realitat no ha estat un somni del qual vaig despertar extasiat...
Albanta: Gràcies, com sempre, pels elogis. I sí, hi hagué molta passió.
Baile Antiguo: Dicho de una manera directa, a lo bruto, sí.
Morbosa: Hem de començar amb energies renovades.
Quina nit més fantàstica... Que en siguin moltes més! :-)
Rita: Crec que fantàstica és quedar-se curt.
Publica un comentari a l'entrada