Salta al contingut principal

Aquesta nit


Aquesta nit m’has regalat
Una simfonia de colors
Una espiral cromàtica
Cada volta que tancava els ulls.

Aquesta nit he vist les estrelles
Que voleiaven el meu cap
I el meu cos, las, indefens
Als teus embats de desig.

Aquesta nit has creat
Un univers irreal, oníric,
Al meu interior.
Abstraccions cristal·litzades a la retina
Com els efecte d’una estranya droga.

Aquesta nit m’ha lliurat
Sense temença a la passió
I tot de formes estranyes en moviment
S’han instal·lat al meu cap.

Aquesta llarga nit que s’ha fet curta
Ens hem estimat:
Amb la llibertat dels amants,
Amb l’explossió dels cossos,
Amb la màgia que ens envolta.

Comentaris

mar ha dit…
caram company!
quin mar de sensacions viscudes i gaudides en una sola nit...
deu haver estat ben especial, no?

felicitats!
petons
Albanta ha dit…
Company, ets únic per expressar els sentiments. Sols qui ho viu realment pot descriure tanta passió...
Sort i que dure per sempre així. És fantàstic!!
Baile Antiguo ha dit…
Aquesta nit, por lo poco que he podido descifrar, fue la hostia, ¿no?
Anònim ha dit…
benvingut! ja et trobava a faltar! i quin començament de temporada!!
Mar: Ha estat una nit ben i ben especial... A voltes penso si en realitat no ha estat un somni del qual vaig despertar extasiat...

Albanta: Gràcies, com sempre, pels elogis. I sí, hi hagué molta passió.

Baile Antiguo: Dicho de una manera directa, a lo bruto, sí.

Morbosa: Hem de començar amb energies renovades.
Rita ha dit…
Quina nit més fantàstica... Que en siguin moltes més! :-)
Rita: Crec que fantàstica és quedar-se curt.

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Confessió

Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...

Fantasia inconfessable

Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.