
Aquesta nit m’has regalat
Una simfonia de colors
Una espiral cromàtica
Cada volta que tancava els ulls.
Aquesta nit he vist les estrelles
Que voleiaven el meu cap
I el meu cos, las, indefens
Als teus embats de desig.
Aquesta nit has creat
Un univers irreal, oníric,
Al meu interior.
Abstraccions cristal·litzades a la retina
Com els efecte d’una estranya droga.
Aquesta nit m’ha lliurat
Sense temença a la passió
I tot de formes estranyes en moviment
S’han instal·lat al meu cap.
Aquesta llarga nit que s’ha fet curta
Ens hem estimat:
Amb la llibertat dels amants,
Amb l’explossió dels cossos,
Amb la màgia que ens envolta.
Comentaris
quin mar de sensacions viscudes i gaudides en una sola nit...
deu haver estat ben especial, no?
felicitats!
petons
Sort i que dure per sempre així. És fantàstic!!
Albanta: Gràcies, com sempre, pels elogis. I sí, hi hagué molta passió.
Baile Antiguo: Dicho de una manera directa, a lo bruto, sí.
Morbosa: Hem de començar amb energies renovades.