Salta al contingut principal

Fruita dolça


Com la fruita madura
Al pic de l’estiu
Que vessa regalims
De nèctar dolç,
Així és el teu sexe
En aquesta nit
Calorosa, lúbrica.

Mossega’m.
Xucla’m.
Beu-me.
Assadolla’t!

Comentaris

Lydia ha dit…
Para que vayas desgranando la pulpa lentamente, hasta desgastar el sabor...

Besito.
Six X ha dit…
M'han vingut ganes de fruita...
maria ha dit…
De pinya...que bo^-^.
mar ha dit…
m'encanta la mescla de sabors...
Guspira ha dit…
Mmmm que bo... la fruita, el sexe, regalims... un bon joc...
Josep ha dit…
Compte amb la fruita madura, que pot tindre bitxo a dins.

I si no vigiles, es pot podrir.
moonlight ha dit…
m'ha encantat aquest "mossega'm" :D
Six X: Doncs apa. Ja saps on trobar-ne?

Maria: Per exemple.

Mar: En la varietat... mmmm...

Guspira: Boníssim.

Josep: Però també és la més deliciosa.

Moonlight: Agraït.
polaroid mental ha dit…
oh! l'eròtica de la fruita,
plena de textures i sabor,
per això menjar-la es tan sa

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Confessió

Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...

Ortus

L'ocàs ha tornat ortus. Amb una lentitut deliciosa, però que m'ha cegat els ulls, curulls de llàgrimes amb la llum que ho omple tot i asseca la tristesa. Les formes es tornen a dibuixar. Allà llunyà veus que és pròxim. Tot és com era abans però res no és igual. Sóc el mateix que era abans però ja no ho sóc. L'albada m'abraça amb la seva calidesa.