Salta al contingut principal

Scream


Fes-me cridar!
Fins que se’m trenqui la veu.
Fins que el plaer inundi
Tots els racons del meu cos.
Fins que els crits seqüenciats
Ressonin un rere l’altre
Com l’eco en la vall pregonda.
Fins que t’encercli
Amb cames i braços,
Presoner del meu desig.
Desbocat.
Atàvic.
Fins que no et deixi marxar
D’aquest paradís terrenal,
Embocallat de vellut roig.

Comentaris

polaroid mental ha dit…
crits
quant les paraules no tenen sentit
i només parla el plaer
Els crits són com si parlés el plaer, la seva manera d'expressar-se.
òscar ha dit…
El crit com llenguatge del plaer. Un idioma que no necessita de declinacions ni temps verbals.
moonlight ha dit…
quan he vist el titol, creia que seria un poema sobre la por ;D
Òscar: Ni semàntica ni morfologia. Només fonètica.

Luthien: Gràcies.

Moonlight: El plaer no fa por, en aquest cas.
mar ha dit…
un crit de plaer...
comunicació subtil directe a l'inconscient...
llenguatge universal...
sense intermediaris, ni traductors...
tan sols els protagonistes del desig...
Mar: Mai millor dit. Per cert, parèntesi creatiu?
Lydia ha dit…
Provocar con las palabras y que los gritos se ahoguen solo con besos.
Lydia: A veces las palabras son tan provocadoras...
Guspira ha dit…
Desig, intensitat, plaer, deliri... M'encanta!

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Confessió

Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...

Fantasia inconfessable

Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.