Fes-me cridar!
Fins que se’m trenqui la veu.
Fins que el plaer inundi
Tots els racons del meu cos.
Fins que els crits seqüenciats
Ressonin un rere l’altre
Com l’eco en la vall pregonda.
Fins que t’encercli
Amb cames i braços,
Presoner del meu desig.
Desbocat.
Atàvic.
Fins que no et deixi marxar
D’aquest paradís terrenal,
Embocallat de vellut roig.
11 comentaris:
crits
quant les paraules no tenen sentit
i només parla el plaer
Els crits són com si parlés el plaer, la seva manera d'expressar-se.
El crit com llenguatge del plaer. Un idioma que no necessita de declinacions ni temps verbals.
M'encanta!!!!
quan he vist el titol, creia que seria un poema sobre la por ;D
Òscar: Ni semàntica ni morfologia. Només fonètica.
Luthien: Gràcies.
Moonlight: El plaer no fa por, en aquest cas.
un crit de plaer...
comunicació subtil directe a l'inconscient...
llenguatge universal...
sense intermediaris, ni traductors...
tan sols els protagonistes del desig...
Mar: Mai millor dit. Per cert, parèntesi creatiu?
Provocar con las palabras y que los gritos se ahoguen solo con besos.
Lydia: A veces las palabras son tan provocadoras...
Desig, intensitat, plaer, deliri... M'encanta!
Publica un comentari a l'entrada