Salta al contingut principal

Hores somortes

Imatge
Escrita per

Passen les hores somortes
D’aquest estiu que s’acaba.
Dolça xafogor,
Deixes passar els minuts
Que viatgen lentament
Pel camí del rellotge
Que sempre t’acompanya.

El ventilador oscil•la,
Dreta, esquerra,
Cansívol,
Al ritme del tedi.

El sol de mitja tarda,
Encara roent,
Entra pels batents de la finestra.
I es passeja impúdicament
Pel teu cos nu.

Llum i aire
Dansen la geografia del cos,
Sadollats de desig,
Delicats i acompassats.

Obres els ulls .
Quietud pertot.
Silenci.
Tanques els ulls.
I el somni t’atrapa.

Comentaris

Lydia ha dit…
Nostálgica y tierna despedida de el veranito que se nos ha ido... y que tanto echo de menos, a pesar de que haga poco tiempo de su ausencia, pero bueno, pensaré que queda menos para el siguiente.

Besazo !!
5 d’octubre del 2010, a les 19:27
Albanta ha dit…
Feia temps que no et llegia... dolç, tendríssim com sempre!!
Un petó
5 d’octubre del 2010, a les 23:50
moonlight ha dit…
m'agrada... llàstima que em faci pensar en que la caloreta, platja i estiu s'han acabat!
6 d’octubre del 2010, a les 17:52
Guspira ha dit…
Paraules compassades, versos suaus... Es respira tranquil·litat. L'estiu s'ha acabat...
6 d’octubre del 2010, a les 22:03
mar ha dit…
com en un somni...
7 d’octubre del 2010, a les 0:20
El Company de Venus ha dit…
Lydia: Se va, se ha ido, pero volverá, seguro, volverá.

Albanta: Gràcies, un plaer sentir aquests comentaris. A veure si em podeu llegir més sovint a partir d'ara...

Moonlight: S'ha acabat, sí, però encara fa aquell temps en què el fred és absent.

Guspira: Sí, són versos suaus.

Mar: Talment, com en un somni.
7 d’octubre del 2010, a les 15:07
Albanta ha dit…
Estimat company... he deixat algo per tu al meu blog. Passa't a rreplegar-ho!!
12 d’octubre del 2010, a les 0:17
El Company de Venus ha dit…
Jesús: Cert, aquesta xafogor que no cansa mai. Gràcies per la visita.

Albanta: Gràcies, moltes gràcies. Una abraçada.
14 d’octubre del 2010, a les 17:14
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Escrita per
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
17 comentaris
Més informació

Confessió

Escrita per
Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...
24 comentaris
Més informació

Ortus

Escrita per
L'ocàs ha tornat ortus. Amb una lentitut deliciosa, però que m'ha cegat els ulls, curulls de llàgrimes amb la llum que ho omple tot i asseca la tristesa. Les formes es tornen a dibuixar. Allà llunyà veus que és pròxim. Tot és com era abans però res no és igual. Sóc el mateix que era abans però ja no ho sóc. L'albada m'abraça amb la seva calidesa.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació