Amaga't de les mirades indiscretes.
Cerca un racó fosc,
solitari, mínimament íntim.
Abraça'l i besa'l
furtivament,
suaument,
salvatgement,
amb la urgència del desig,
amb la lentitud del desig.
Notes una espiral elèctrica
que et recorre l'espinada
i mor lentament entre les cames.
Flaqueges, quedes penjada
en un fil a molts metres del terra,
precipici mortal,
vertigen dolç.
I, en aquest trànsit,
la humitat s'apodera
del teu cos,
sensible a les descàrregues
que t'assalten
per tots els porus de la pell.
Comentaris
M'agraden...
E X Q U I S I T . . . ! ! !
Això mateix vaig sentir quan em feien un tatto a tota l'esquena. I quines suors més tenses..., però no pas eròtiques, eh!
En fi... que el poema no m'excita ni sensualment; al meu pobre entendre li manca irradiar una certa melodia en l'esguard i molt més que lírica en el gest. Trobo que és un poema fred i hostil.
Vaja que quan m'estimo amb la intimitat del triomf, vull que em pugi tot i és cert també que hi poso més que mans i ulls amb deix de melangia.
Espero més, molt més encara.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
I visca la discrepància, si s'escau!
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!