Xiuxiuges mots antics a cau d’orella. Porcions de lletres que em traslladen a universos de roig sensual, de transparències i de luxúria. La teva veu em fa viatjar al centre del plaer. Amb els ulls tancats, embolcallada amb la cadència dels teus mots, busco el meu plaer més instintiu: els meus dits juguen amb els meus llavis i ofeguen la set de desig que m’inunda.
Entrades
Travessar el desert, assedegat, cercant oasis impossibles. Creure miratges que saps que no són reals, però als quals necessites aferrar-t'hi, orfe d'esperança. T'arrossegues demanant clemència, truques a la seva porta, delerós que t'ofereixi un pou on abeurar-t'hi i sadollar-t'hi.
Mentre te la xucle, agenollada davant teu, sento com convulsa a la meva boca. Alce els ulls i tope amb les parpelles abaixades, extasiat el rostre, els llavis mig oberts. T'hi pose un dit i me'l xucles tal com i jo t'ho faig a tu, febrós i dolç. I accelere el ritme a mesura que tu l'acceleres, delerosa de tenir-te al fons, de tastar-te al complet.
Temps de tardor. L'hivern entrarà sense avisar, de cop, sobtat. Deixarà el teu cos orfe de la nuesa de l'estiu que encara ressona als ulls. Privat dels teus racons els recrearé en la memòria. Memòria de besos encesos, de carícies que cremen, de desigs descontrolats. Corrents que arrosseguen els cossos cap a les profunditats del plaer més salvatge.
Fito els triangles amagats de totes les dames (o no) que passen pel meu costat. És com mirar als ulls d'una persona: tots són diferents, tots tenen el seu enigma, la seva ànima interior. Aquests triangles, confesso, em perden. Digueu-me viciós, potser. Sí, ho puc arribar a admetre. Pero, malgrat tot, em perden. Com s'ajusten els pantalons, els vestits, les faldilles o els perillosos leggins. Les formes que adopten: llargs, estrets, arrapats, carnosos... El misteri i el desig s'hi amaguen. L'exercici d'imaginar que et pots trobar un cop els despulles, un dolç plaer, una dolça fantasia.
La pulsió del desig m'acompanya avui en cada pensament. Cada acció, cada moviment, cada passa, m'assalta, em colpeja, em sacceja. Com l'arquitecte que donava a les seves obres formes naturals, erro ací, allà, veient només signes eròtics arreu. Et besaria, t'amanyagaria, et cenyiria, et despullaria, et faria vibrar, et xuclaria, lleparia i mullaria amb els dolços nèctars del cos. Jugaria amb els teus racons, descobriria allò que ja conec, i també allò que desconec, ràpidament, salvatgement, lentament, assaborint el tast especial. Avui ho voldria tot, i ara, i en qualsevol lloc, en qualsevol circumstànica. Perquè la urgència del desig s'ha de sadollar a l'instant i no deixar-la morir en la imaginació, no deixar que es corrompi dins el cos.