Salta al contingut principal

Sweet Talkin’ Woman

Imatge
Escrita per
Una simfonia de notes
Amara les meves oïdes.
Disperses, sàbiament teixides,
Com en aquella cançó.

La teva veu és com la més perfecta
De les peces musicals.
Potser una òpera, potser un cànon,
Potser un vals traslladat en el temps.

Una combinació suggerent de sons,
De tons, d’intensitats.
A cau d’orella,
En el cara a cara íntim,
En la teva quotidianitat.

Comentaris

òscar ha dit…
la millor de les músiques, la més dolça de les cançons. sense ipods ni descàrregues il.legals
29 de desembre del 2008, a les 12:18
mar ha dit…
les veus estimades sonen sempre de manera celestial...
i a cau d'orella...
en la intimitat...
encara més!
29 de desembre del 2008, a les 12:36
Baile Antiguo ha dit…
Usando el traductor: És molt bonic. M'ha agradat molt.
29 de desembre del 2008, a les 16:48
El Company de Venus ha dit…
Òscar: Tot i que la música real, la sonora... també hi ajuda.

Mar: Tot la raó.

Abriéndome. Cada dia tens un català més perfecte. Gràcies.
29 de desembre del 2008, a les 17:05
Lydia ha dit…
Sonidos, música, compases... siempre mecida en tus melodías...
30 de desembre del 2008, a les 0:03
Etèria ha dit…
Sovint la veu estimada es la única que ens fa falta per acaronar-nos el cor potser per això sempre es la melodia més dolça.
1 de gener del 2009, a les 20:41
El Company de Venus ha dit…
Belita: Certament, la més dolça de les melodies.
2 de gener del 2009, a les 8:44
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Escrita per
Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.
17 comentaris
Més informació

Ortus

Escrita per
L'ocàs ha tornat ortus. Amb una lentitut deliciosa, però que m'ha cegat els ulls, curulls de llàgrimes amb la llum que ho omple tot i asseca la tristesa. Les formes es tornen a dibuixar. Allà llunyà veus que és pròxim. Tot és com era abans però res no és igual. Sóc el mateix que era abans però ja no ho sóc. L'albada m'abraça amb la seva calidesa.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Fantasia inconfessable

Escrita per
Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.
17 comentaris
Més informació