Salta al contingut principal

Tu


Tu.
Tu només sabies el secret.
El secret que tantes nits
D’insomni m’ha provocat.
La provocació que m’assaltava.
Els assalts a mitjanit,
Amarada de desig.
Desig no correspost,
Desig incomprés.
Incomprensió d’ell, d’ella,
De tants de vosaltres,
Que m’heu fet silenciar.
Silenci dolorós, febrós,
Insuportable exponencialment.
Exponent del meu anhel
De cridar a la rosa dels vents
Llibertat.
Llibertat per dir,
Per fer,
Per sentir,
Per gaudir,
Per trencar el silenci.
Silenci compartit amb tu,
En dies de tristesa,
En nits de malenconia.
Silenci que crida
Convertit en udol de llibertat.

Comentaris

Six X ha dit…
Obligats a guardar silenci. ¡Mai més!. Crida, crida a través de nosaltres, a través d'aquestes pàgines darrera les quals ens amaguem i darrera les quals, al mateix temps, ens expressem amb total llibertat.
maria ha dit…
Fa olor a melancolia...córre pensa un desig.No el diguis en veu alta.he vist un estel i he pensat en tu.Espero que es compleixi.^-^
Lydia ha dit…
Hermoso como siempre y envuelto en papel de regalo, el que haces siempre que te leo.
Six X: Cridem ben fort, doncs: LLIBERTAT!!!

Maria: Moltes gràcies. És molt bonic això que has dit.

Lydia: Gràcies, Lydia. Sempre tan atenta...
Kelly ha dit…
El silencio pesa, y pesa la mentira y el engaño, y se nos hace una gran bola en el estómago, y entonces tenemos que decir y gritar aunque sea a través de las teclas de un ordenador. Pero, aún así sigue pesando.

Un beso
Kelly: Sí, tens raó. Tot pesa. Fins i tot en els moments en què creus que ho domines.
mar ha dit…
de vegades els silencis són guaridors...
de vegades ens esgarrapen les entranyes i anhelem poder-los cridar per alliberar-nos del seu pes...

però si són compartits són més portables, no?

bon cap de setmana!
Mar: A voltes, els silencis tenen el poder balsàmic i guaridor, o el poder destructiu. Tan és si en soledat o en companyia.
Guspira ha dit…
Aquests versos em deixen un regust amarg... no sé si els he entès bé, però m'ha donat la sensació de neguit... El secret que provoca insomni, el desig no correspost, incomprensió, silenci dolorós, insuportable, dies de tristesa...

Els secrets a vegades poden fer molt de mal...
Per cert, aquesta foto l'he vist en algun lloc... :)
Guspira: És cert, els secrets sovint fan mal. La foto... :)
Guspira ha dit…
Mira, ni a vegades ni sovint. Els secrets que són descoberts, les mentides que són explicades, crec que sempre fan mal... Una abraçada!
La foto... Aquesta foto... :)

Entrades populars d'aquest blog

Reunió

Impossible concentrar-se. Balanços, estratègies, Màrqueting, terminis... Impossible concentrar-se Amb aquests ulls, Amb aquest gest. Sensualitat en estat pur. Impossible escoltar, Impossible no perdre’s. No despullar-te amb la mirada. No aïllar aquesta sala, Tu i jo sols, Amb la cadència dolça De la teva veu, Dels teus ulls de maragda, De la mirada que es clava Ben endins. Impossible no sotmetre’s A la imaginació Més delitosa.

Confessió

Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència. No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc. Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces. Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan...

Fantasia inconfessable

Una de les meves fantasies, Desitjades i inconfessables. T’has aturat al meu costat, Sense saber qui era, Sense saber qui ets, I amb tot l’atreviment M’has besat profundament. I has marxat tal com has vingut, Deixant-me clavat, Sense respiració, Las, sense alè, Amb el sabor dels teus llavis.