Em costa poc escalfar-me. A raig, tal com escric aquestes paraules. Unes paraules escrites en algun bloc. Desfermen la imaginació, el desig. És ben fàcil caure en mans de la santa excitació, onsevulla. Tant pot ser aquí com allà, en un lloc íntim o en un lloc compromès. Però el desig no vol conèixer lligams, inhibidors de la seva llibertat. Ara estic fogós, les paraules surten a raig. Febre de desig. Cap a tu, o tu, o tu. Foll de lascívia. Escriptura gairebé automàtica. Deixant que els dits sintetitzin l'anhel sobre el teclat. Perquè després es perdin pel cos.
7 comentaris:
Ui, quan es perden pel cos...
Petons nocturns.
fogós?
febril?
foll?
i el desig encès...
mmm...
no hi vagis al metge... potser la seva medicina t'adorm i et paralitza...
deixa't anar!
és el millor remei pels símptomes que descrius...
Violeta: Quan es perden pel cos, el foc es fa amo i senyor de tot.
Mar: No, no hi ha metge que valgui. Millor, com dius, deixar-se dur...
I llegint-te... Aiss com s'encomana això... :P
improvització i deixar-se anar...
Mmmm paraules fogoses... cos calent... bona reacció! Això significa que ets viu!
Rita: De debò? Gràcies.
Moonlight: Si senyora.
Guspira: Certament, ben viu.
Publica un comentari a l'entrada