
Hauria deixat el meu camí
I t’hauria seguit.
Les teves passes atrafegades,
El teu caminar segur.
T’hauria seguit fins al final del teu camí,
Sense deixar d’explorar cada racó del teu cos.
A cada passa, a cada moviment.
Hauria emmudit amb la teva mirada
Que em convida a acostar-me,
A parlar-te, a besar-te,
Que em xiuxiueja mots dolços a cau d’orella.
M’hauries paralitzat amb les teves carícies,
Mentre em treies la roba
Amb suavitat,
Mentre et treies la roba amb sensualitat.
Hauria aclucat els ulls en veure el teu cos nu,
Talment l’hauria pogut imaginar mentre les meves
Passes et seguien sense direcció.
Hauria enfollit en sentir el teu cos nu sobre el meu cos nu,
El contacte de les pells amarades de desig.
Comentaris
Per a la propera vegada, una recomanació: canvia de temps de verb! ;-)
Violeta: Doncs que tot s'ha quedat en un condicional, en un 'i si...'
Lydia: No se puede decir mejor.
Rita: M'ho apunto.
Ara, he posat l'enllaç al davant del bloc.
Salut i sort
Petonets